De l''obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. EL CAMI ESPIRITUAL CRISTIÀ. (pàgs. 126-135).
(Preparació de la  Pasqua  per a estudiants a la capella universitària del aampus 'Sapienza a Roma, en 1963).

 

3. El Cristianisme, plenitud de joia.

 

Hem vist que l'home aspira a la felicitat i que la fe es la joia de la condició humana per assolir-la; també, que la religió és font única de la joia; ara bé, és el cristianisme qui ens explica com arribar a la plenitud d'aquesta joia, a la Vida. El seu missatge, és rebre la bona notícia, tot l'Evangeli, -revelació-, com una notícia nova, bella, i joiosa, -i salvadora-, com un descobriment personal, com acte de fe d'alguna cosa que no havia passat mai. I aquest desig infinit de l'home, la màxima revelació, es allò que el Crist ha vingut a portar-nos: el missatge de la joia perfecta és Déu, joia: "...esteu tristos, però el vostre cor s'alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria ningú us la prendrà", (Jn 16, 21) doncs és el que ens ha deixat: "Us deixo la meva pau". (Jn 14,27).

 "Us he dit això, us he manifestat això perquè la meva joia, la meva gràcia.... sigui en vosaltres, perduri en vosaltres". Es a dir, que la joia de ser "fills de Déu", arribi a la seva plenitud: "Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa", i arribar així al seu acompliment, al pleroma: és molt més que una simple adopció, és un do que després 'es rep en propietat'. Així esdevenim cristians: hem rebut el testament, l'herència de la joia plena. Cal obrir el cor; ser-ne conscients, per rebre el do, i gaudir de la joia que inunda. "Jo us dic: Vosaltres sou Déus" (Sl 82). Cal veure que la idea del cristianisme i allò que el Crist ha vingut a portar és la joia perfecta, perquè "som fills de Déu", i "una sola cosa amb Déu": ens divinitzem totalment a fi de ser una sola cosa amb Déu; tot allò que el Senyor ens ha deixat, i pel que ha vingut a la terra, és la divinització, la joia perfecta de ser Déu.

La única condició serà la de morir al "ego", al "mon extern" al "déu meu" que t'abandona, i descobrir que el regne de Déu, de la joia, és dintre nostre. I ser simplement "pobres" homes: deixar-se, abandonar-se, delegant-ho tot, i en silenci, tornar a l'estat de unitat -com ja érem en el principi. El cristià que viu així és el ressuscitat, que viu d'una altra vida que és plena i total, i per tant va més enllà de totes les coses; i al mateix temps hi està plenament encarnat, guiant, dirigint, amb l'atenció i consciència plenes. En temps de Pasqua, hem de poder veure com la joia és allò que el Senyor ens ha deixat: no solament es predica; és el regal, el do que Déu ens revela des de l'eternitat.