L'home, capaç de Déu.

Es aquesta manifestació de l'Ésser en els ens, -el Logos-, qui permet a l'home ser capaç de Déu, -"capax Dei"-, segons els antics. Es la consciència de l'engendrament diví en el tot, -en la humanitat, en nosaltres-,  per sobre de la diversitat, del seus contraris i oposats, exercint la condició de llibertat suprema que regeix tot el que prové d'ell, de la seva divinitat. Cap indici de panteisme. És una profunda comprensió, -en total llibertat-, del que  es viure  l'harmonia, tant  en la diversitat de les coses com en l'oposició entre elles, tant en el bé com en el mal, -atès que aquestes condicions son creades per  l'home conceptual, al dividir i jutjar la realitat com a dual.  Aquesta manifestació, segons M. Eckhart, cal que neixi i brolli al nostre cor, per tal que la manifestació de  l'amor diví esdevingui real en cadascú de nosaltres: som capaços de ser aquest amor,