A l'oració l'home parla a Déu. A través de la lectura "sagrada", és Déu qui parla. L'experiència de  llegir  presuposa una fe prèvia; es fa de paraula a paraula, d'una Presencia (de llum) que es va actualitzant, a mesura que s'actulitza  la fe.
La omprensió de les Escriptures  es transforma en coneixement;  i coneixement i amor van junts, doncs es tracta de relació entre dues persones: el coneixedor modifica el conegut, i a la vegada, aquest també es transforma.
Déu és amor i qui mora en l'amor mora en Déu i Déu en ell.
La lectura ens fa vibrar al nivel del que es llegeix, i tenim una experiència de llum inmediata, lluminosa, -"la Vida era la llum del homes"-. Contactar amb la Presencia es situar-se al present.  La comprensió implica un nou naixement i un nou amor.