A l'oració l'home parla a Déu. A través de la lectura "sagrada", és Déu qui parla. L'experiència de  llegir  presuposa una fe prèvia; es fa de paraula a paraula, d'una Presencia (de llum) que es va actualitzant, a mesura que s'actulitza  la fe.
La omprensió de les Escriptures  es transforma en coneixement;  i coneixement i amor van junts, doncs es tracta de relació entre dues persones: el coneixedor modifica el conegut, i a la vegada, aquest també es transforma.
Déu és amor i qui mora en l'amor mora en Déu i Déu en ell.
La lectura ens fa vibrar al nivel del que es llegeix, i tenim una experiència de llum inmediata, lluminosa, -"la Vida era la llum del homes"-. Contactar amb la Presencia es situar-se al present.  La comprensió implica un nou naixement i un nou amor.

QUI SOC?

Josep Lluís?. Aquest es el nom que em vam posar des que vaig nàixer.

Veig que d'això tinc una consciència:  de que tinc un "ego" per viure al món,  i  que a part d'un ego també tinc consciencia d'un jo més profund que també existeix. Un jo que és.

Aquest jo que soc, "jo soc", el té tothom que n'ha pogut adonar-se'n.  No som diferents; tothom té un jo profund que pot "detectar" amb la pròpia consciència, i que, meditant, veus que és més profund, que pot ésser sempre que l'interioritzis en la teva consciència: es pot dir que  potser conté tot el que tens a l'inconscient, que no ha aflorat mai.

La psicologia ajuda en aquesta recerca e identificació: tot el q vas negar de petit pot aflorar, formant part del jo global. Així, si he tingut ràbia gelosia, por etc., reconeixent-t'ho en tu mateix, s'esdevé en tu una consciència i un coneixement més amples que abans.

Així, en certa manera, es pot intuir que som més que una consciència-inteligència: en reconèixer-ho ens envaeix més pau i més serenor. Descobrim que hi ha quelcom que és també nostre i que ens dóna pau, serenor, amor.

Podem detectar que el jo-soc és mes que un mer jo; que tinc existència sempre, des de sempre hem sigut i serem el mateix. Vivint aquest jo-soc tenim una consciència d'una "presència" que es quelcom més que jo: que ho som tots. Es gaudeix d'un alliberament i d'una presència fora del normal, supra-personal. S'intueix quelcom diví?

Vivint aquesta consciència podem dir que som uns "altres" -jo-soc-, que abans no érem. Però de fet no vivim un altre jo-soc, sinó que poc a poc veiem que en "ser" es detecta quelcom que viu dintre nostre,  que encara no el coneixíem, i que cada vegada més ens eixampla la consciència. Podem preguntar: "que en seré jo"?